Un país lliure requereix una societat responsable

La qualitat democràtica d’un país no prové de les persones que han estat escollidres per a rerpesentar el seu poble si no del poble mateix. Es pot afirmar que es viu en una democràcia «de pandereta» només mirant l’espactacle que ofereixen aquells qui són dalt de tot per afirmar que s’ha de furgar en les consciències i mentalitats de totes les persones que formen una societat, un poble, per tal de poder canviar-la.

El poble català prové d’una tradició parlamentària tan arrelada en la profunditat del temps com en la part més fonda de les nostres mentalitats això és així i això condiciona tant la nostra manera de veure les coses com el nostre tarannà a l’hora de fer-les. I potser degut al fet d’estar privats de llibertats nacionals, i per tant, personals, ha fet que volguent, o no, cadascun de nosaltres hagi acabant esdevenint un guardià, un defensor i un transmissor dels nostres valors com a poble, d’allò que se’ns ha negat i malgrat tot perviu en la pell de tots els ciutadans.

La qualitat de la democràcia d’un país depén de diferents factors. D’una banda hi ha el projecte col·lectiu, el conjunt d’idees que aglutinen a la majoria dels membres de la societat. No cal que siguin exactament iguals per a tots! Només cal que siguin prou permeables per a que tothom s’hi senti a gust, hi trobi el seu patís i a l’hora ens facin somiar a tots plegats fins a posar-nos la pell de gallina. A partir d’aquí la societat i les institucions (associacions, universitats, col·legis professionals, sindicats, patronals, col·lectius…) han de vetllar pel projecte col·lectiu, no només per la seva part del projecte o pels seus propis interessos en el projecte si no per la qualitat del projecte en ell mateix. Han d’aixecar la veu cada cop que qualsevol dirigent polític, buròcrata o apoltronat ens allunyi del somni, el projecte per a tots plegats. Aixecar la veu vol dir criticar, o més ben dit, fer crítica, tan bona com dolenta i tant important com fer crítica és proposar alternatives sensates i coherents amb el discurs de cadascú però sempre mirant cap al projecte comú, aquell que ens posa la pell de gallina cada cop que hi pensem i que compartim (o hauríem de compartir)  amb tota una generositat sense precedents. Mai, i només cal revisar la història del segle passat, mai cap projecte nacional, social o cultural ha arribat a bon port si s’ha pretés fer només amb la mirada d’una part de la societat.

I s’equivoquen tots aquells polítics (funcionaris camuflats) que diuen que el poble només se l’ha d’escoltar el dia de les eleccions. Quina baixesa moral, quin insult a la democràcia! El poble escull uns representants amb el compromís que aquests l’escoltaran i seguiran les seves demandes ni que aquestes vagin en contra dels seus propis interessos (que no haurien de tenir pel sol fer d’estar a la disposició del poble) Això és ser un representant del poble. El poble escull però no delega, ni pot ni ho ha de fer mai, la seva responsabilitat als representants polítics. I els representants polítics, els que realment siguin demòcrates, no poden dir-li a poble que durant quatre anys no té veu i encara menys pretendre estar per sobre d’aquells que l’han posat on és.

És per això que és imprescindible tenir l’arc tensat per quan calgui disparar de nou i fer-ho i trobar fórmules d’organització social que permetin no només la lliure circulació d’idees si no la vertebració de propostes que han de ser tingudes en compte amb la màxima consideració per part de tots els representants del poble.

La democràcia de qualitat és aquella que genera debats al voltant dels temes que afecten no només al dia a dia de la societat si no que també al seu desenvolupament i al seu futur. En una societat democràtica de veirtat el representant polític no pot témer i evitar cap debat al voltant de qualsevol aspecte que li proposi o afecti al poble al qual deu el seu lloc i la seva responsabilitat. Només mitjançant una democràcia directa, en la qual el poble és qüestionat sobre aquells aspectes que realment l’interessen i sobre aquells als quals el poble considera que té qualque cosa a dir-hi es podrà assolir la lliure participació i responsabilització d’un poble al voltant de tots aquells afers sobre els quals té tot el dret a decidir. I a més a més s’ha de fer amb tota la racionalitat del món, envitant burocràcia dissuassiva i costos realment elevats, tant per a la societat com per a l’administració.

En una democràcia de qualitat cap representant del poble s’ha de limitar a projectes o idees preconcebudes i ha de ser gràcies a la participació directa de tota la societa que s’han d’anar forjant tots els projectes de desenvolupament. Des de la planificació d’infraestructures fins a la conceptualització de l’organització del país. Cap representant polític ha de témer un revés en un projecte concret, ni ha de pretendre oferir mitges realitats, si el territori, la societat, el poble diu no a un projecte. Senzillament s’ha d’anul·lar per sempre i aprofitar l’oportunitat per a repensar i oferir noves propostes a la societat que s’adaptin a les exigències que reivinidica.

Una democràcia responsable ha de tenir un projecte concret, amb fites determinades per tal de poder determinar-ne l’evolució i, sobretot ha de tenir mecanismes de revisió mitjançant els quals la societat pugui anar determinant en cada moment si vol matitzar o canviar el projecte sense que aquestes revisions topin amb l’oposició de cap dels seus representants.

Tanmateix, per tal d’assolir una democràcies de qualitat cal el més important. Un canvi, un canvi en la mentalitat de la societat, un canvi qualitatiu en una societat acostumada a parar la mà i pensar quin benefici individual pot treure de l’administració. Per tal d’assolir una democràcia plena hem de pensar què és el que podem aportar, nosaltres, cadascun dels ciutadans a la societat i a l’estat (en tant el que l’estat hem de ser tots els ciutadans, per sobre d’organitzacions político-administratives) hem de crear unes estructures de gestió del poder prou permeables per tal de recollir totes les aportacions, potenciar-les i retornar-les al conjunt de la ciutadania amplificades. Els ciutadans hem d’assumir que l’estat del benestar té uns costos i que no podem permetre que augmentin degut al petit egoïsme de molts ciutadans ni a l’interés de determinats grups, sectors, empreses que vulguin beneficiar-se del benestar comú. Quan tots els ciutadans siguem conscients d’això i rebutgem qualsevol acte que vagi en contra del bé comú, per petit que sigui, la societat i la democràcia canviaran. Una democràcia de qualitat és el reflex d’una societat responsable dinàmica, implicada i crítica en els seu desenvolupament. Qualsevol acció, llei o disposició que pretengui dificultar o impedir-ho ha de ser rebutjada sense matisos ni distincions. La societat té el deure d’exigir l’obligació de responsabilitzar-se dels seus actes. La implicació política de la societat ha de deixar de veure’s com a un acte mal vist a formar part del dia a dia col·lectiu.

No serem plenament lliures fins que l’exercici de la responsabilitat política recaigui sobre aquell qui l’ostenta. El poble.