És difÃcil haver d’escriure aquestes ratlles per algú com jo, que per sobre de moltes coses en sobreposi una, la democrà cia.
La democrà cia, en aquest paÃs és una cosa que ens ve d’antic, potser per això la tenim arrelada al moll de l’os i és una d’aquelles coses que només absolutistes i dictadors ens han pogut negar. Malgrat això nosaltres, el poble català , els hem sobreviscut i amb més o menys fortuna hem tornat al nostre sistema, la democrà cia.
El concepte de democrà cia ha anat variant en el transcurs dels temps fins arriba on som ara, en una democrà cia universal però limitada. Tanmateix això no vol dir que en haguem de quedar aquÃ, segurament aquest és el punt de partida de totes aquelles persones que hi creiem i que en veiem un horitzó més gran i en el qual, la llibertat s’ajuntarà amb la democrà cia.
Després de trenta anys de lÃmits, molts autoimposats, altres imposats des de fora, molts pensem que hem de fer un salt qualitatiu en el sistema democrà tic. Ara és el moment de posar la democrà cia al servei del poble i de fer-ho amb totes les conseqüències. Posar la democrà cia al servei del poble implica revisar molts preceptes, inclosos aquells que suposen que les lleis són inamobibles. També suposa un esforç de maduració i responsabilitat pel poble que es vol democrà tic car la democrà cia també és donar solucions, no només per tu, si no pel que tens a la vora.
Per tant estem en una cruïlla on conflueixen moltes coses. Podem accepar la legislació actual i ens continuem autolimitant (amb totes les conseqüencies que això pot tenir sobre el nostre paÃs) o plantem cara i exigim un canvi qualitatiu en el sistema democrà tic actual.
Per fer-ho jo només hi veig dos camins. Un tothom el sap, fa més de trenta anys que hi treballem, proclamat per bufanúvols apoltronats com el camà a seguir, intentar canviar Espanya per viure millor (ells, però també nosaltres). L’altre és proclamar-nos lliures i fer de la nostra llibertat un exemple de democrà cia.
Des del dissabte dia 10 (probablement el primer dia en que els representants polÃtics van escoltar, per força o per ganes al seu poble) que se senten desorientats. Volen i dolen i això, s’ha demostrat que no funciona. Cadascú haurà d’escollir el seu camà i, després, donar explicacions a tot el poble català , no només a aquells que pensen l’han votat.
Tenim una sentència que nega la democrà cia i encara estan pensant que faran. E primer que han de fer tots, tots aquells que defensin els interessos del poble català , és retirar els seus diputats de «Las cortes españolas». Si allà no ens hi volen, no cal que hi siguem i ens està enganyant aquell qui digui que ho fan pel paÃs (Catalunya). A Espanya, quan els convé s’entenen sense nosaltres i si hem de mesurar les millores per a Catalunya introduïdes pels diputats catalans, el resultat és més aviat galdós per ser que fa trenta anys que «influïm» en la polÃtica espanyola.
No fa falta cap declaració, no fa falta que escoltin la cantarella que de tan vella i coneguda ja se la saben, no cal tornar a dir que no hi estem d’acord. Ara és hora de marxar, deixar-ho per impossible, cosa que s’ha demostrat massa cops, i començar a dedicar tots els esforços a solucionar els problemes reals de la Catalunya real i a fer-ho des d’on s’ha de fer, des de les nostres institucions, fortes i lliures!
O potser ens hem de tornar a deixar enganyar i continuar amb el «qui dia passa any empeny», qui sap.
