Vull pagar peatges!

Arribats en aquest punt i veient l’estupidesa supina i absolutament egoïsta d’algunes persones crec que és convenient cridar ben fort: Vull pagar peatge! No es una decisió capritxosa si no que l’he pres després d’un llarg procés de reflexió. Vull pagar peatge perquè crec fermament en el meu país. Crec que tenim un capital humà (i també econòmic) que ens permet estar a primera línia mundial en molts, molts temes. Tenim un país petit però amb una mida que ens permet gaudir de comoditats que altrament no serien possibles. Al ser petit, és més fàcilment gestionable i encara ha des der més fàcil tenir un projecte comú organitzat pensant en el bé de tots, no en el d’algunes minories o certs interessos. Però anem al gra. He decidit que vull pagar peatge per què considero que els peatges sobre les carreteres/autovies més transitades s’ha de considerar com un impost solidari que ha de repercutir sobre el conjunt del país. Si durant setanta anys (o més) hem estat capaços de ser solidaris amb el sud de l’estat espanyol perquè no hem de poder ser solidaris amb nosaltres mateixos? Aquest megaimpost, que ha de beneficiar a tot el país ha d’estar gestionat directament pel nostre govern sense cap tipus de subcontractes o altres maneres d’explotació més properes als drets dels treballadors del sXIX. Amb els diners que es podrien recaptar, és a dir amb el sobreesforç que faria tot el país, els gestors de l’adminstració haurien d’explicar què en volen fer. Per exemple. Amb els diners del primer any deixarem les carreteres catalanes a l’altura del més avançat dels països. Amb els del segon any començarem la construcció de la línia orbital de rodalies, amb els del tercer any l’eix transversal ferroviari i així successivament. És cert que la «pressió fiscal» sobre el país creixeria però també és cert que els beneficis també econòmics resultants d’aquest sistema, sempre que estigui correctament gestionat, superarien, a mig termini l’augment de pressió fiscal inicial. No estic parlant d’un model de finançament permanent, si no d’un model que s’ha de justificar any rera any. No és un model que ha de servir per augmentar el cos de funcionaris ni tan sols per a fer que els gestors del bé públic s’augmentin el sou sense aturador. La integritat dels beneficis d’aquest sistema ha d’estar justificat així com el seu ús. Aquest sistema s’ha de considerar com un gran projecte per a posar el país al dia i quan ja hi estigui només pot servir per fer augmentar directament la qualitat de vida de totes les persones que habiten en aquest país.