Llibertat, democràcia, progrès i independència

Per tots és ben conegut l’estat actual de la societat catalana (quan parlo de societat catalana em refereixo a aquella que se’n sent però també a totes aquelles persones que viuen a Catalunya, se sentin d’on se sentin). D’una banda hi ha una part d’aquesta societat que farta de no sentir-se representada ni escoltada, de sentir-se insultada i menystingutda ha començat a organitzar-se amb la ferma intenció d’assolir un estat millor. D’altra banda hi ha la «classe política» que fins fa poc marginava aquest tipus d’iniciatives però vista la magnitud que està prenent la iniciativa social s’ho mira de reüll esperant veure com evoluciona, mirant si en pot treure algun rendiment electoral i per acabar hi ha la majoria, molts dels quals s’ho miren també farts d’experiències perdedores i amb l’esperança que la cosa comenci a rutllar per tal de poder-s’hi afegir en el moment concret. Queda qui té altres referents i redueix l’estat actual a l’anècdota o les circumstàncies.

La societat catalana actual, la societat activa, està desenganyada de la relació de submissió actual i de les filigranes que s’han hagut de fer per poder mantenir la dignitat. Està cansada de cercar la quadratura del cercle, el gat amb tres peus i les vies alternatives que són alternatives a les vies alternatives inicials. Tips de cercar l’encaix en una Espanya que només ens permet d’encaixar-hi d’una sola manera, la submissió.

Els catalans, la nostra societat, la nostra economia, la nostra cultura estan quedant progressivament fora de joc senzillament perquè no són lliures. No tenim la llibertat de poder decidir, crear, projectar o recercar per nosaltres mateixos, a la nostra manera, al nostre ritme. No podem repensar cap model que ens ajudi perquè estem coartats, supeditats per i a Espanya.

Si preguntes a la gent sobre la llibertat, ara mateix et diran que som en una societat lliure perquè existeix llibertat d’expressió i tenim un sistema aproximadament democràtic. Aquesta serà tota la resposta que ens podran donar, estranyament algú ens podrà argumentar qualsevol altre cas.

Avui molta gent s’atreveix a afirmar que som lliures i, certament, els individus que formem part d’aquesta societat tenim certa llibertat però el conjunt, la societat, realment és lliure? Realment la societat catalana pot decidir reinventar-se a ella mateixa per poder beneficiar a tothom?

Personalment considero que no. És molt important que les persones siguem lliures però mai ho podrem ser completament si la societat a la qual pertanyen no ho és. Si realment algú creu en el poder transformador de la societat ha de defensar inequívocament que aquesta sigui lliure. I no hem de caure en el parany demagògic habitual d’aquells que diuen que lla llibertat de la societat s’expressa cada quatre anys, a les urnes. La democràcia, certament és una eina de llibertat i possiblement en sigui una de les més vàlides però la democràcia ha d’estar al servei de la llibertat cada dia, tots els dies i no pas la llibertat al servei de la democràcia un cop cada quatre anys.

La democràcia implica la participació del poble, del poble responsable, en totes aquelles decisions que l’afecten, en els projectes que l’il·lusionen i en els problemes que pot patir. Aquesta és la democràcia real, la que és participativa i permet que una part important de la societat (tota aquella que així ho desitgi) esdevingui actor polític i aporti a la democràcia, la llibertat i al seu país un matís que s’haurà d’afegir al de totes aquelles persones que l’hagin precedit en aquesta tasca i amb el de les persones amb les que col·labora.

És d’aquesta manera que el país podrà arribar a progressar. Un país lliure, democràtic i amb una ciutadania responsable és un país vencedor, modern i dinàmic.

En un país que es serveixi a si mateix la capacitat de reacció que podrà tenir davant qualsevol fet serà excepcionalment major que en qualsevol altre perquè tothom es sentirà implicat en el seu desenvolupament, perquè tothom haurà entés que només millorant el país podrem millorar tots.

En un país lliure, el referent, el somni, sempre serà alt. Serà un país en que es veurà cap a on vol anar i es voldrà anar cap allà on tot vagi millor i el creixement personal de tots els seus ciutadans, tots, serà el més ambiciós possible. Un país que no és lliure mor entre la deixadesa i l’estupidesa.

És per això que si realment un demà millor hem de començar a trencar esquemes sense témer a la llibertat i hem de posar ales a la imaginació per tal de poder dir-nos a nosaltres mateixos que som lliures i que executarem la nostra llibertat de manera ferma i inequívoca.