Vull pagar peatges!
Arribats en aquest punt i veient l’estupidesa supina i absolutament egoïsta d’algunes persones crec que és convenient cridar ben fort: Vull pagar peatge!
No es una decisió capritxosa si no que l’he pres després d’un llarg procés de reflexió. Vull pagar peatge perquè crec fermament en el meu paÃs. Crec que tenim un capital humà (i també econòmic) que ens permet estar a primera lÃnia mundial en molts, molts temes. Tenim un paÃs petit però amb una mida que ens permet gaudir de comoditats que altrament no serien possibles. Al ser petit, és més fà cilment gestionable i encara ha des der més fà cil tenir un projecte comú organitzat pensant en el bé de tots, no en el d’algunes minories o certs interessos.
Democrà cia
Vivim en temps de grans canvis. Dir-ho aixà sóna grandiloqüent però només cal tenir els ulls oberts per veure que és cert. Ja no només en els camps de la recerca i la tecnologia si no i, sobretot, en el camp social. La nostra societat està avançant, tot i que a diferència d’altres èpoques no hi ha una fita clara, un objectiu. Senzillament avança i avança però no hem trobat encara una “definició” del lloc cap a on avança. Personalment crec que avança cap a molts llocs alhora i això fa que sigui més complicat trobar-ne una “definició” o un petit resum que en faciliti la lectura. Ara, si senyala en alguna direcció aquesta és la de la llibertat.
Llibertat, democrà cia, progrès i independència
Per tots és ben conegut l’estat actual de la societat catalana (quan parlo de societat catalana em refereixo a aquella que se’n sent però també a totes aquelles persones que viuen a Catalunya, se sentin d’on se sentin). D’una banda hi ha una part d’aquesta societat que farta de no sentir-se representada ni escoltada, de sentir-se insultada i menystingutda ha començat a organitzar-se amb la ferma intenció d’assolir un estat millor. D’altra banda hi ha la «classe polÃtica» que fins fa poc marginava aquest tipus d’iniciatives però vista la magnitud que està prenent la iniciativa social s’ho mira de reüll esperant veure com evoluciona, mirant si en pot treure algun rendiment electoral i per acabar hi ha la majoria, molts dels quals s’ho miren també farts d’experiències perdedores i amb l’esperança que la cosa comenci a rutllar per tal de poder-s’hi afegir en el moment concret. Queda qui té altres referents i redueix l’estat actual a l’anècdota o les circumstà ncies.
