Talment com si haguessin de ser senyals provinents d’una galà xia llunyana els polÃtics catalans, els de casa (els de fora cada cop m’interessen menys), diuen que esperen la resposta. LA RESPOSTA. Esperen com si aquesta resposta hagués de solucionar tots els problemes del paÃs, com si la resposta els hagués de fer més llestos, més guapos, més rics (si això pot ser). Mentre continuen acomiadant gent, els treballadors, els electors que veuen les orelles al llop i també esperen la resposta, la seva resposta, la resposta als seus problemes (la majoria de solvència econòmica). Jo ja no espero res, he après a no esperar, a no esperar res de ningú menys de mi mateix, a exigir-me tant com pugui però a no esperar, sobretot veient el ridÃcul de la classe polÃtica d’aquest poble que pretenen representar.
La RESPOSTA, deia, ells l’esperen del Tribunal Constitucional (TC) una resposta que poc farà canviar les coses. Siguem clars, l’Estatut del 2006 ens continua lligant a Espanya, ens deixa tan lligats que no podem combatre cap de les adversitats que, en aquests temps de crisi ens amenacen. Si hi ha cap problema, si s’ha de donar alguna resposta sempre l’ha de decidir un govern, situat a 600 km del problema i que, pel que ha demostrat té altres prioritats. Per tant la resposta que poc ens ajudarà a solucionar «els problemes reals de Catalunya». La Catalunya Real és aquella que es vol autogovernar sense lÃmits, no per mirar-se el melic, si no per fer que totes les persones que hi viuen ho puguin fer millor. La Catalunya que vol solucionar les seus problemes és aquella que és independentista perquè només d’aquesta manera podrem decidir i actuar, a la nostra manera, per defensar els nostres propis interessos (econòmics, socials, nacionals…) La Catalunya independentista és aquella que demana comptes als seus representants, és aquella que té representants que saben que han de donar comptes de la seva actuació al seu poble. Farts d’excuses, els catalans no volem saber de qui és la competència, volem la resposta i la volem poder decidir nosaltres, rà pida i eficaçment.
I jo em pregunto (igual que n’Albert Om) i si el TC no retalla l’Estatut, què? Llavors direm que s’ha de reformar perquè és insuficient? Tots els estatuts ens seran sempre insuficients. Crec que cal que siguem sincers i valents. Prou valents per assumir què som i què volem, dir-ho tranquil·lament i treballar per l’objectiu de tots.
Jo he estat l’11 de setembre a Barcelona, i el 13 a Arenys, i passejo per carrers i places i agafo el tren i viatjo en bus i escolto converses per bars i terrasses… i enlloc, excepte en els noticiaris sento cap comentari sobre la sentència del TC, cap, la gent, els electors no en parlen. Sincerament penso que a la gent no li preocupa gens la resposta del TC perquè la gent sap que poc li solucionarà , aquesta sentència, els seus problemes. La gent estem cansats de veure com perdem el temps, com els nostres «representants polÃtics» fan el ridÃcul i s’esbarallen com si fossin en un pati d’escola. Els polÃtics que realment s’estimin el paÃs (tot sencer, amb immigrats i emigrats) han de començar a córrer, el seu poble se’ls ha escapat i fa temps que va més endavant que no pas ells.
Només vull la independència perquè jo i els meus puguem viure millor.
