On anem? On ens duen?

Tinc la sensació que ningú sap cap a on anem, tant a nivell nacional com a nivell global. Els pretesos dirigents només procuren aferrar-se a la cadira i mantenir els «lobbys» que els han dut on són, sense projecte, sense nord, sense idea, sense discurs. Els que fins fa quatre dies remenaven aquest món, els «directius» i els «fons d’inversió» de les megaempreses mundials han resultat ser estafadors i venedors d’aire envasat (car, però aire) que ara només fan que pidolar ajudes públiques a uns estats que han intentat estafar per activa i per passiva. Unes ajudes, en forma de crèdits megamilionaris, xifres virtuals, amb l’única garantia, la dels estats, uns estats que per deferència no poden presentar «suspensió de pagaments» però que si es té en compte que les mundinacionals tenen pressupostos més elevats que molts estats fan dubtar de la garantia dels diners virtuals que els «garanteixen»…

A nivell nacional tampoc estan les coses millors, els empresaris volen continuar acumulant calers. Si són empresaris de veritat n’haurien de tenir a cabassos i ara seria l’hora de treure’ls per aixecar el país, si no els han pogut desar, que ofereixin el negoci als seus treballadors, els quals podran muntar una cooperativa i així el negoci començarà a tenir sentit. Els polítics, ja ho he dit, continuen la seva deriva pel seu camí  que tristament, dista anys llum del de la gent del carrer.

La gent del carrer, mandrosos nats, que no sabem massa com acabar-nos d’organitzar per dir prou, n’hi ha que no tenen mandra però diran que han de pagar la seva hipoteca, cosa certa, però que no treu el fet de començar a fer quelcom per canviar la situació.

Pel que fa a Espanya… Ai, Espanya…! Qui no s’hagi adonat que fa el seu camí sense nosaltres, des de fa més de 300 anys és que no ho vol veure. Potser que nosaltres ens plantem i ens posem a treballar (i a pagar) per nosaltres, no pels altres.

Mentrestant ens ajudaran per a que continuem consumint com abans. Jo em pregunto, on ens duu això? Queda clar que no es pot crèixer indefinidament, així doncs, a part d’acomiadar treballadors, potser que ens comencem a plantejar el nostre model econòmic i productiu perquè crec que ha quedat clar que el que tenim fins ara, no funciona. O potser sí, potser m’equivoco, qui sap.